Apòstrof
El valencià segueix unes regles d'apostrofació que serveixen per determinar si cal apostrofar un article, preposició o pronom si el mot que el segueix o precedeix comença o acaba en vocal, respectivament.
Article
masculí
s'apostrofa
davant de totes les vocals (també precedides de h muda): l'home, l'ingrat, l'arc.
no s'apostrofa
davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.
femení
s'apostrofa
davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia, l'única (però: la unilateralitat, la innecessària).
no s'apostrofa
la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra).
davant de i i u consonants: la hiena.
davant del prefix negatiu a: la anormalitat.
Preposició de
s'apostrofa
davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d'herba, d'altres, d'universitat.
no s'apostrofa
davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de i i u consonants: de iens, de iod.
davant del prefix negatiu a: de asimètric.
Pronom
s'apostrofa
davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra, l'obté.
darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's, porta'ns.
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.
no s'apostrofa
us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us.
la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.
Observacions
El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.
Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC, l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11, l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida.
Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.
Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.
Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats", la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.
Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Temps, a Els Pets.
Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l (per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per digues-me), digue'ns (per digues-nos).
Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).
No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.
Universitat oberta de Catalunya