Les oracions compostes

Una oració composta és aquella que està formada per dos o més verbs, Es a dir, la componen dos o més proposicions i estructures de subjecte-predicat.

Les proposicions poden mantenir entre elles tres tipus de relacions:

A) JUXTAPOSICIÓ: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant signes de puntuació.

B) COORDINACIÓ: les proposicions són independents entre elles, estan al mateix nivell sintàctic, tenen sentit complet i s’uneixen mitjançant conjuncions o locucions conjuntives.

Segons la conjunció es classifiquen en: Copulatives: i, ni No estudia ni treballa Adversatives: però, no obstant, tanmateix, sinó, sinó que Tenia molts familiars però vivia sola Disjuntives: o, o bé Li escriuràs una carta o bé li telefonaràs Distributives: ara ... ara, ni ... ni, no solament ... sinó que Ara plou, ara surt el sol Explicatives: és a dir, o sigui, això és Es dedica a l’ensenyament, és a dir, és professor

C) SUBORDINACIÓ: Estan formades per una proposició principal (PP) i una proposició subordinada (PS). Existeix una relació de subordinació o dependència d’una respecte l’altra. La proposició subordinada realitza una funció gramatical dins de la proposició principal.

Segons la funció sintàctica que realitzin, es classifiquen en: Subordinades substantives: fan qualsevol de les funcions sintàctiques que pot fer un substantiu dins d’una oració. Poden ser substituïdes per això, allò, ho, la cosa, aquella cosa, aquella persona. Normalment van introduïdes per les conjuncions que o qui, encara que també poden aparèixer les conjuncions com, si, on.

Per exemple: M’agrada que estiguis content. (fa de subjecte): això agrada a mi. Està formada per les proposicions: 1. (Tu) estiguis content. 2. (Això) agrada a mi.

La Joana ha suggerit que anem al teatre. (fa de CD): la Joana ha suggerit això. Està formada per les proposicions: 1. La Joana ha suggerit. 2. (Nosaltres) anem al teatre. Subordinades adjectives: fan la mateixa funció que un adjectiu. Per tant, fan de complement del nom. Van introduïdes per un pronom relatiu, que està substituint un nom o SN que ha aparegut anteriorment. Poden ser substituïdes per el qual, la qual, els quals, les quals.

En Joan, que és de Girona, estudia Medicina. Està formada per les proposicions: 1. En Joan estudia Medicina. 2. En Joan és de Girona. El pronom relatiu substitueix el nom Joan, i l’oració subordinada fa de CN de Joan.

Subordinades adverbials: N’hi ha de dos tipus: les que equivalen a un adverbi i les que no equivalen a un adverbi. Les primeres fan de complement circumstancial. Per exemple: Hem arribat mentre eres a la feina. Està formada per les proposicions: 1. (Nosaltres) hem arribat. 2. (Tu) eres a la feina. L’oració subordinada mentre eres a la feina fa de CCT de l’oració principal. Les que no equivalen a un adverbi tenen una relació lògica.

Comparació: “Surt menys ara que abans”

#valenciano #oracionescompuestas #analizar